EDITORIAL

Compte! Que venen els de l’Aula Oberta.

Aquest és el comentari que durant el curs passat se sentia pels passadissos de l’Institut, quan els dimecres i divendres anaven a fer dues hores d’informàtica. En qualsevol conflicte sempre estaven implicats els i les alumnes de l’A.O. Si bé es cert que en moltes i repetides ocasions ha estat així, també ho és que en d’altres no. I no és que volguem defensar certes actuacions, ni molt menys, però si que creiem que tothom, i més durant l’adolescència, mereix una altra oportunitat, fins que un flash, -que sempre apareix tard- fa canviar, madurar i entendre que la vida no és passar el dia assegut a les escales d’un passadís, enfrontar-se a un o una professora de guàrdia, o rebentar a cops les taquilles del centre…..entre d’altres. I això no son fets exclusius dels alumnes i les alumnes de l’Aula Oberta, tot i que l’etiqueta ja la porten penjada.

El projecte d’AULA OBERTA que es va iniciar el 3 d’Octubre de 2005, confirma que alguna cosa en el sistema no funciona i normalment canviar el sistema requereix, a més de coneixement , una situació política determinada. Mireu, el coneixement el tenim, les ganes també, però arribar a proclamar una altra llei, o modificar l’existent ens queda una mica lluny, no impossible, pero lluny. Es llavors, quan aquells que encara creuen en els seus alumnes, creuen i confien en que tindrán un futur personal i professional pel que lluitar, decideixen que s’ha de fer alguna cosa. I es d’aquesta confiança d’on neix el projecte d’Aula Oberta de l’ Institut.

Per a endegar un projecte d’aquest tipus cal redactar un document en el que s’explica pas per pas el que es vol fer, com s’ha de fer, on s’ha de fer i qui estarà al darrere, i això implica la participació de l’equip directiu, dels professors i professores que impartiran les classes, del claustre, del consell escolar i en el cas de Corbera, la participació i col.laboració de l’Ajuntament. A més a més, s’ha de comptar amb l’aprovació i el suport de la inspecció educativa.
Suposa també, buscar un espai on poder realitzar tasques de carácter pre-professional,, adaptar el currículum escolar, implicar a la familia i de vegades a d’altres sectors de la població: empresaris, altres entitats municipals,...

I tot aixo perquè? Doncs la resposta no es sencilla, però en totes les comunitats educatives hi ha alumnes que no s’adapten a la normativa escolar; alumnes que tenen més interès o predisposició a les tasques manipulatives que a les de caràcter intel.lectual; de vegades amb mancances d’atenció i concentració i d’altres amb problemes conductuals. En definitiva, allò que en diem DIVERSITAT.

Per a tots aquests alumnes, els objectius que es plantegen des d’un projecte com el de L’AULA OBERTA de l’Institut són entre d’altres evitar el fracàs escolar, atendre ajustant-se a les caracterísitques personals, intentar crear i potenciar un bon clima de treball, orientar els alumnes professionalment i despertar-los interessos formatius i professionals.

Ara ja fa un any que l’AULA OBERTA de l’Institut es va posar en marxa, i podem dir que s’han assolit alguns d’aquests objectius amb els alumnes i les alumnes de la promoció 2005-2006, n’hi ha que han triat com a opció anar a treballar, d’altres segueixen formant-se a l’Escola d’Adults, alguns participen en programes de Transició al Treball en especialitats professionals i d’altres encara són a l’Institut. N’hi ha que ja tenen clar el que volen fer ,d’altres encara no. Però això, als 15 anys, ens ha passat a tots, bé o a quasí tots.

Però, (sempre hi ha un però) hi ha d’altres objectius que ens costen més d’assolir, i són en definitiva els que requereixen més esforç personal per part dels /de les alumnes. Ens referim als valors de la convivència, al respecte a les persones i a les coses, a la manca d’autocontrol en certes situacions, a les habilitats socials, en definitiva. I és, per a assolir al cent per cent aquests objectius, que aprofitem per demanar-vos més esforç i més reflexió davant de cada actuació, de cada situació que pugui provocar conflicte, de cada comentari que es faci i de la seva interpretació.

Per tot això l’AULA OBERTA és més que un projecte. És una experiència real i positiva. Es, potser, la manera de demostrar, a aquells que fan les lleis, que l’atenció a la diversitat comença quan en som conscientes de que la diversitat es més que un concepte, i això implica que no tots ni totes volem i/o necessitem el mateix camí per a crèixer personal i professionalment.

Les nostres experiències durant les pràctiques.

Prácticas: Brigada


Fecha 12/02/09

Jesús Nueva Luque
Hoy he hecho mi tercer día de mis prácticas con la Brigada municipal del ayuntamiento de Corbera. He llegado pronto y estaban todos los brigadistas en la sala donde nos reunimos cada inicio de jornada. El jefe, como cada día, nos va diciendo quien va con quien y a donde tiene que ir cada uno. A mi, hoy me a tocado ir desde primera hora de la mañana con Ricardo a limpiar la parcela del Puig d’Agulles. ¿Saben dónde queda?. A eso de las 10:00 de la mañana hemos bajado a desayunar al "bar Jesús" con todos los compañeros de la brigada. Teniamos media hora para desayunar. Luego volvimos nuevamente a la parcela y esta vez Eduardo vino con nosotros y estuvimos limpiando hasta la 1:30 sudando la gota gorda. A esa hora llegó el “temible” Ulrich que nos vino a avisar que ya era la hora para plegar. Mi compañero Edu y yo contentos y satisfechos fuimos a buscar la moto y nos fuimos felices a nuestras casas.
Nos vemos la próxima semana.

Corbera, 10 de març de 2009

A las 10 del matí he anat al Filar Prim amb la Cristina Gallego a fer un sofà y també fer un vestit de disseny en el maniquí de prova.
El sofà només he fet encaixar las peses que m’ha donat a la Cristina i las he enganxat amb agulles y enumerades tal com m’ha dit la Cristina, del 1 al 9.
Després he anat a fer el vestit de disseny amb dos teles que m’ha donat la Cristina i amb la meva imaginació he començat a fer un vestit de nit. No ha quedat perfecte, però tampoc m’ha quedat tan malament. I ja està res més.

5. Doncs he après com fer els vestits amb la meva imaginació i com enganxar peça per peça amb agulles. No m’ha costat res fer-ho, però a sigut una mica difícil per que em surtis gaire bé. I m’ha agradat molt fer-ho, ha estat bastant bé. He agafat trossos de tela i amb la meva imaginació he fet el vestit de disseny en el maniquí.

11/3/2009 RICARDO ZAMORA:


MIS
PRACTICAS



En mis practicas estoy actualizando el blog del aula con la ayuda de mario, utilizando el flash y el pothoshop: como herramienta de trabajo utilizo los ordenadores.
Despues del patio ago clase de pothoshop con una clase de 4rt, con pothoshop aprendo a retocar las imagines que me den para trabajar con la ayuda de un dosier.
Despues de la clase de pothoshop me encargo de reparar ordenadores segun me baya diciendo antonio guirola.

Cosas que he aprendido


En la clase que ago con mario estoy aprendiendo como actualizar un blog con la ayuda de flash y pothoshop.
En la clase de pothoshop aprendo a utilizar el programa para poder utilizarlo en las clases con mario o por propio hobbi.
Por ultimo en las 2 horas que ago de mantnimiento de ordenadores aprendo como formatear un ordenador e instalar programas adecuados segun me baya diciendo antonio guirola.

Eduardo González Barragán

29/01/2009

Práctiques: Brigada/Ajuntament

He llegado sobre las 7:50am a la brigada, junto con el Jesús que me ha ido a buscar a casa. Hemos entrado saludado al jefe y a el resto de los componentes que son muy risas. Luego nos hemos ido el Jesús, Fran, Antonio y creo que el otro era ¡ufff! no me acuerdo. En fin hemos ido al centro para recoger unas piezas de una exposición que habían hecho en el teatro, cargamos el camión pero no cabía todo tuvimos que llevar lo que podíamos hasta el almacén. Después el Jesús se fue con quien se tenia que ir y yo con mi compañero Fran.